Viatge de benchmarking a Massachusetts

Entre el 26 i el 30 d’octubre, un grup d’empresaris de FemCAT va viatjar a Massachusetts per dur a terme el tercer viatge de benchmarking de la Fundació. L’objectiu dels viatges de benchmarking és observar exemples d’èxit arreu del món; a través de l’observació d’aspectes en el que el país visitat és referent mundial s’extreuen propostes d’actuació per fer actuacions o millores a Catalunya.

Breu resum del viatge

L’objectiu principal del viatge ha estat observar el sistema universitari de la zona de Boston, líder mundial en la transferència de tecnologia i en la generació d’un ecosistema d’emprenedoria basada en el coneixement.

Governança de les universitats

Gràcies a les trobades amb els principals representants del Massachusetts Institue of Technology i de la Harvard Business School, vam poder observar dos models de sistemes de governança: el centralitzat al MIT i el descentralitzat a Harvard. És comú a tots dos sistemes, però, la gestió privada d’un pressupost amb un important component públic, la implicació de persones rellevants de la societat (empresaris, ex-alumnes, directius) en la supervisió de les institucions i l’existència d’un staff professionalitzat que assegura l’execució de les decisions preses per aquests organismes de supervisió. 

Sistema sanitari

La qualitat científica i del tractament en els hospitals catalans és un dels punts forts amb els que hem de comptar per al progrés del nostre país. Massachusetts és també un referent mundial per la producció científica en el món sanitari i la innovació que genera en tractaments i en instrumentació. Així, vam poder observar com s’estructuren les relacions amb les empreses en un dels hospitals més grans de Massachusetts i com procuren estructurar les llicències de tecnologia i serveis en paquets que puguin oferir un benefici mutu i assegurar relacions de llarg termini amb els socis industrials.

Destaca també el fet que dos dels hospitals més importants de la zona de Boston han creat una aliança, a la que posteriorment  s’ha afegit una desena de centres, per, a través de la gestió conjunta, potenciar les sinèrgies i, sobre tot, millorar l’atenció al pacient assegurant la continuïtat assistencial i la unificació d’estàndards tecnològics. El finançament de la recerca d’aquests hospitals és públic en un 85%, però la gestió és purament privada.

La importància del mecenatge com a impulsor de la recerca és una de les principals diferències entre el sistema a Massachusetts i a Catalunya. Malgrat l’escassa rellevància del mecenatge a Catalunya, resulta aconsellable aplicar els consells rebuts pels investigadors de cara a poder resultar atractiu per als possibles donants: disposar d’una estratègia amb fites i objectius a curt, mig i llarg termini i una priorització de les actuacions que es podran dur a terme depenent del nivell de fons del que es pugui disposar.

Ecosistema emprenedor

Un estudi recent mostra que les 25,800 empreses creades per ex-alumnes del MIT donen feina a 3,3 milions de persones i representen, juntes, un volum econòmic equivalent a l’onzena potència mundial. L’ecosistema d’emprenedoria, al voltant del MIT i del sistema universitari de la zona de Boston, és alimentat per diverses institucions i consta d’elements tangible i intangibles que el fan equilibrat i el potencien. Des del centre d’emprenedoria del MIT el descriuen com un cercle virtuós format per set factors (La cultura, el govern i les lleis, la demanda, la innovació, el finançament, la infraestructura física i de serveis i els emprenedors). Cadascun dels factors és important i, a l’hora de potenciar-los, és important fer-ho de forma equilibrada, ja que la preeminència d’un sobre els altres podria desequilibrar el conjunt. Destaquen, però, que la cultura és el primer i més important de tots, una cultura que accepti el risc i el fracàs com a elements necessaris de l’èxit, celebri els èxits dels emprenedors i fomenti les xarxes en els que aquests puguin compartir la seva experiència. Estudiant el clúster biomèdic a Cambridge (ciutat en la que s’ubiquen el MIT i Harvard), vam poder observar un exemple pràctic de la formació d’un ecosistema d’emprenedoria, situat en el temps: en una cultura amb marcat caràcter emprenedor, amb vocació d’aplicar la tecnologia que es produeix a la universitat, i amb un govern facilitador, a partir dels anys seixanta, el coneixement dels acadèmics del MIT va començar a ser transferit de forma sistemàtica a les empreses a través del Technology Licensing Office (“innovació”). La disponibilitat de tecnologia aplicable per part de les empreses, i la possibilitat d’incorporar doctors formats (“emprenedors”) en aquesta va atraure empreses de mida  mitjana (“demanda”) i posteriorment laboratoris d’empreses grans (“demanda” i “innovació”). Finalment, la massa crítica d’empreses de totes mides va facilitar la implantació i desenvolupament de la indústria del capital risc (“finançament”).

Servei públic, gestió privada

Ja s’ha esmentat que institucions com hospitals o universitats amb finançament en part públic tenen una gestió totalment privada.  La visita a l’autoritat aeroportuària, que gestiona els ports i aeroports de Massachusetts, destacant els de Boston, construïts en terrenys guanyats al mar a banda i banda de l’estuari d’un riu, va corroborar la vocació de servei públic d’aquestes entitats gestionades amb criteri privat. Aquesta institució, creada per llei estatal, consta d’un consell d’administració renovat de tal manera que quedi blindat a les influències polítiques. Igualment, la seva gestió totalment privada es descriu com estant al servei de les empreses de l’estat, per fer-les més competitives a través dels serveis. És una definició que es va repetir en l’estudi d’un consorci públic-privat entre l’estat de Massachusetts i diverses universitats que tenia per objectiu desenvolupar noves eines d’eficiència energètica.

Excel·lència

Un punt a destacar en el missatge rebut a les institucions visitades és el de l’excel·lència en les activitats escomeses. L’esforç emprenedor no té sentit si no s’emmarca en l’aspiració a construir projectes excel·lents, que per aquesta qualitat generaran valor suficient per ser venudes i permetre a l’emprenedor iniciar la següent aventura. La recerca i la seva aplicació es dirigeix a empreses que han escollit deliberadament situar-se allà, mantenint la capacitat d’escollir les seves col·laboracions arreu del món. Les universitats visitades són l’elit d’un corpus acadèmic molt més ampli: en un sistema estratificat en base a la capacitat i l’ambició de l’alumne, algunes universitats aspiren a formar titulats capaços d’afegir valor a les noves empreses creades en altres campus. D’altres es posicionen com a líders mundials basant-se en les seves infraestructures i, sobre tot, en la qualitat dels seus alumnes vinguts d’arreu del món.

Vegeu els reportatges apareguts a TV3 al respecte:

Valor Afegit, 11 de novembre del 2009