FemCAT, Fundació Privada d'Empresaris

Diari Avui, 03/12/2006

El mirall de Nokia

LLIÇONS: Els socis de FemCat viatgen a Finlàndia per saber com s'ha convertit en l'economia més avançada.

LA CLAU: Hèlsinki és l'exemple més clar que la col.laboració entre el món polític, l'educatiu i l'econòmic és vital

ACCIÓ: Els empresaris intentaran aplicar a Catalunya els coneixements acumulats

Laia Bruguera
Hèlsinki. Enviada especial

Una estranya barreja de desil.lusió i energia ha omplert durant tres dies un autobús que s'ha passejat per tot Hèlsinki a la recerca de noves experiències. El conduïa un pilot suïcida que en més d'una ocasió ha estat a punt de carregar-se de cop nou dels empresaris més representatius de casa nostra. El seu desencís s'explica perquè no troben el suport que necessiten de l'administració per fer front a una etapa decisiva per a Catalunya. L'energia els la proporciona el projecte que acaben d'impulsar i per culpa del qual són a Finlàndia: FemCat.

Comandada per Joaquim Boixareu, conseller delegat del grup Irestal, FemCat és una fundació d'empresaris que s'ha proposat agafar el timó i treballar de ple en temes vitals com les infrastructures, la internacionalització de les empreses o la integració de la immigració. Tenen clar que la malaltissa comparació amb Madrid no beneficia ningú, i per això volen anar més enllà. Tan enllà que s'han acostat fins a la temperada Hèlsinki -el canvi climàtic no respecta ni els països nòrdics- per aprendre dels veïns i recollir idees per aplicar al model català.

Com explica Boixareu, Finlàndia i Catalunya tenen importants punts en comú, com ara la població i el PIB per càpita. Tot i això, el que ha convertit el país dels llacs en la destinació que ha encetat les aventures internacionals de FemCat ha estat la insòlita transformació que ha viscut en pocs anys i que l'ha convertit en una de les economies més competitives del món. Durant tres dies, nou dels 50 membres de FemCat s'han reunit amb representants d'empreses, centres de recerca, escoles i patronal per saber en què ha consistit el miracle Nokia i quins reptes de futur es planteja Finlàndia.

I és que fa només quinze anys Nokia no tenia res a veure amb el gegant de la telefonia mòbil que és avui. Era un conglomerat amb tentacles a totes les activitats, especialment les relacionades amb la producció de cautxú. Encara que costi de veure quan s'està en plena crisi, els problemes poden ser una oportunitat, i va ser la desintegració del seu principal mercat, la URSS, el que va obligar el país a centrar-se en un camí concret -cal focalitzar, no paren d'insistir els finlandesos-, i ho va encertar. Va passar d'una economia basada en els recursos naturals a l'economia del coneixement.

Xarxes i sinergies

Com expliquen a l'agència pública de desenvolupament tecnològic Tekes, el govern va decidir no aportar fons públics per fer resistir una indústria que tenia les de perdre, sinó desenvolupar les tecnologies del coneixement, nous sectors industrials i serveis innovadors. Ho va fer teixint una estructurade xarxesque va integrar tant elmón polític com l'empresarial i l'educatiu. És això el que més sorprèn lamissió empresarial: "La sensació que tots van alhora".

Així ho declaren els socis viatgers de Femcat: Boixareu, Josep Maria Campi, conseller delegat d'Altaneu, Jordi Bagó, conseller delegat de Serhs, Ramon Carbonell, conseller delegat de Copcisa, Josep Mateu, director general del RACC, Xavier Pujol, conseller delegat de Ficosa, Lluís Rullán, president de Port Aventura, Carles Sumarroca, conseller delegat d'Emte, i Xavier Cambra, president de Dèria Editors. Els acompanya l'economista Ton Lladó que, com els seus companys, constata que a Finlàndia han aconseguit el que fa anys que es reclama a casa: estudis dissenyats d'acord amb les necessitats de l'empresa.

Però no tot són flors i violes. En privat, els empresaris finlandesos es queixen també del problema de les infrastructures i de la manca de mà d'obra. I és que un dels enigmes és com absorbirà una societat tan poc avesada a l'heterogeneïtat l'arribada de capital humà de fora, si és que aconsegueix captar-lo. Aquest és el seu repte, a banda de no caure en l'autocomplaença. El dels membres de FemCat és digerir tot allò que han après i, sobretot, canalitzar les propostes de manera que siguin capaces d'engrescar els altres protagonistes de la vida política i econòmica catalana.

3,5 per cent del PIB finlandès es destina a R+D. L'important paper de l'administració no ha substituït la iniciativa privada, que aporta la major part de la inversió.

40 anys tenen de mitjana els components de FemCat. Destaquen que la seva joventut els dóna energia i una visió oberta i moderna de país.