Nota de premsa
L’Informe de Talent Industrial impulsat per AMEC, el Col·legi d’Enginyers Industrials de Catalunya, FemCAT i la Fundació per la Indústria proposa deu mesures per revertir una situació que frena la productivitat i la competitvitat del teixit industrial català.
Barcelona, 29 d’abril de 2026
La indústria catalana necessita la incorporació de 26.000 professionals a l'any. El sistema educatiu de Catalunya, tanmateix, en forma menys de la meitat. Això provoca un desajustament permanent entre la demanda de professionals per part de la indústria i l’oferta existent al país, fet que obliga moltes empreses a buscar aquest talent que necessiten fora de les nostres fronteres. Aquesta problemàtica no és puntual ni conjuntural, sinó que és permanent i estrucutural del sistema, fet que frena la productivitat, la competitivitat i la internacionalitazació de la indústria de Catalunya. Aquesta és la principal conclusió de l’Informe sobre el Talent Industrial de Catalunya, que s’ha realitzat a petició d’AMEC, el Col·legi d'Enginyers Industrials de Catalunya, FemCAT i la Fundació per la Indústria, amb la col·laboració de KPMG.
L’estudi, que s’ha fet públic aquest dimecres 29 d’abril a Barcelona, quantifica amb dades el desajust entre l'oferta formativa i la demanda real de les empreses industrials. Les conclusions no deixen cap marge al dubte i la interpretació. Catalunya ofereix 26.176 vacants industrials anuals i el sistema educatiu només pot cobrir-ne el 42%. El dèficit és en tots els perfils, amb casos particularment greus; en perfils comercials tècnics, la bretxa és del 100% perquè no existeix cap formació específica per generar-los. A Girona, tres de cada quatre vacants industrials queden sense resposta local. I més del 40% de les empreses considera que la formació actual no s'adapta a les seves necessitats, ni en especialització ni en competències transversals. L'informe s’ha elaborat a partir d’enquestes a més de 190 empreses i en l'anàlisi de milers de vacants actives. L’anàlisi identifica els perfils més escassos, les competències que les empreses no troben i proposa un full de ruta concret per reduir una bretxa que, si no s'aborda, limitarà la capacitat competitiva del sector. A més, també s’han dut a terme entrevistes amb persones coneixedores de la situació vinculades a la indústria catalana, per tal de tenir també una resposta qualitativa i no només quantitativa.
L’informe és també una crida a l’acció per revertir la situació i per això es proposen deu accions concretes. El primer punt és la necessitat de situar la indústria al centre del projecte de país. La indústria és clau per a la prosperitat, la innovació i l’autonomia econòmica i per tant cal reconèixer el seu valor. En segon lloc, és fonamental excel·lir en tota la cadena formativa del talent industrial, des de la FP fins a l’enginyeria tècnica, l’enginyeria i els màsters d’especialització. Relacionat amb aquest aspecte, i en tercer lloc, és crític reforçar el paper transformador dels màsters i l’especialització avançada, que són essencials per garantir el lideratge tecnològic de la indústria catalana.
En quart lloc, és urgent integrar estructuralment la indústria en la formació del talent. Les empreses han de ser agents actius en la formació del talent. Cal ampliar la formació dual, reforçar les pràctiques de qualitat i impulsar programes de col·laboració estables entre empreses, universitats i centres de formació professional. Això condueix al cinquè i al sisè punts: orientar el sistema educatiu cap a les necessitats del sistema productiu i planificar l’oferta formativa a partir de la demanda real. El setè aspecte és la revalorització social de la indústria i dels seus professionals. La seva aportació al progrés de tothom és molt clara, però no sempre va acompanyada del prestigi social que mereix, sovint per culpa de percepcions antiquades que cal deixar enrere. Lligat amb aquest punt, en vuitè lloc cal impulsar desacomplexadament les vocacions industrials des de les primeres etapes educatives i despertar en els infants i joves l’interès per la tecnologia i la indústria.
Finalment, l’informe proposa dues idees clau de cara al futur: multiplicar la productivitat del talent mitjançant la tecnologia, especialment la intel·ligència artificial generativa i la intel·ligència artificial aplicada als processos físics, i construir una estratègia compartida de país pel talent industrial, amb la coordinació de totes les administracions, les empreses, el sistema educatiu i totes les institucions i associacions vinculades a la indústria.
