Reivindiquem la nostra indústria

Hem sabut avui que Nissan tanca les seves plantes a Catalunya. Ens dol aquesta notícia, que es traduirà en pèrdua de llocs de treball d’aquesta empresa, i en el patiment i dificultats de continuïtat per a un gran nombre d’empreses proveïdores i auxiliars de l’automoció.

Malauradament, no és la primera vegada que diversos territoris on és present una multinacional competeixen per atraure les seves inversions durant un procés de reorganització, i ens manca la visió per resultar atractius i així consolidar la relació.

Catalunya és un país industrial. D’ençà que la revolució industrial va arribar de la mà del tèxtil i de l’energia hidràulica, la indústria ha tingut un paper fonamental en l’increment de la riquesa i la creació de llocs de treball. Al 20% del Valor Afegit Brut que aporta de manera directa cal sumar-hi l’efecte induït en el sector de serveis  (distribució i logística, manteniment, serveis a la producció…). La indústria és també protagonista de la millora del saldo exterior de l’economia catalana, que ha passat del 7,9% del PIB l’any 2000 al 13,6% al 2019.

A Catalunya abunden empreses industrials que alguns autors anomenen “Multinacionals de butxaca”, d’altres “Campions ocults”. Són empreses que, malgrat tenir una mida relativament petita, han aconseguit presència global guanyant-se el lideratge en segments de mercat molt concrets. Trobaríeu aquests “campions” a sectors ben representats, com la farmàcia, l’automoció, l’embalatge i l’alimentació, però també en sectors sense gaire més presència catalana, gràcies al geni i la perseverança de persones i famílies emprenedores. Són empreses que pensen en el llarg termini, que solen estar ben capitalitzades, que aposten per les relacions de qualitat i a llarg termini amb els treballadors, que s’impliquen en el teixit local i aporten externalitats positives, creant i ajudant a progressar una xarxa de proveïdors. Per mantenir el lideratge del seu segment, sovint competint amb les principals multinacionals del sector, són innovadores i àgils.

És necessari reivindicar aquesta indústria, que té el potencial d’esdevenir tractora de l’economia catalana, també per atraure inversions. Voldria, però, apuntar alguns elements necessaris per fer-ho possible.

En primer lloc, necessitem un sistema de formació, per infants i joves, però també per als adults, capaç de dialogar amb el sistema productiu i interpretar necessitats futures. Segons un estudi recent de la Cambra de Comerç de Barcelona  i el portal Infojobs, gairebé una de cada quatre empreses a Catalunya afirma que la manca de personal adequat està limitant el seu creixement. Quant a les trajectòries acadèmiques, des de FemCAT hem identificat el necessari prestigi de la Formació Professional, i la lluita contra l’abandonament escolar prematur, com a prioritats. Més enllà dels itineraris acadèmics, és important aspirar a formar persones adaptables, capaces d’enfrontar-se a problemes diferents, que emprenguin, que tinguin iniciativa.

En segon lloc, hem de ser més flexibles. En el pitjor moment de la crisi sanitària, el trencament de les cadenes de subministrament ens va mostrar l’extrema dependència de determinats països per aconseguir productes essencials. Moltes empreses “campiones ocultes” es van implicar en els esforços per, entre altres coses, fabricar respiradors d’urgència i ampliar la capacitat de diagnòstic mitjançant tests PCR. Tenim aquesta capacitat, però la flexibilitat requereix persones disposades a implicar-s’hi i un lideratge capaç d’identificar necessitats i repartir joc, també pel que fa a la col·laboració público-privada.

En tercer lloc, la crisi de la COVID-19 accelera tendències de fons que ja coneixíem: digitalització, robotització, transició energètica, economia circular i limitació d’emissions. Tots els sectors hi han de fer front, i les ajudes que arribin d’Europa haurien de servir per convertir aquests reptes en oportunitats: cal invertir en empreses capaces d’esdevenir generadores de llocs de treball i riquesa futura, i enfortir la relació entre la recerca – una de les fortaleses de Catalunya tot i que el % d’inversió en R+D sobre el PIB està per sota dels estàndards europeus –  i les empreses.

Finalment, vull expressar el meu suport a les persones que han patit la malaltia o han perdut persones estimades, i el meu reconeixement al sector sanitari i l’educatiu, que ens estan sostenint enmig de dificultats extremes. No hi ha prou espai en un article per fer justícia a tots els que s’ho mereixen, però voldria fer un esment especial als empresaris i empresàries que s’han vist obligats a tancar durant el confinament, als treballadors que veuen perillar la seva feina i als que es pregunten quan i com podran tornar a l’activitat. La sostenibilitat de les seves empreses depèn, en gran mesura, de tots nosaltres; espero que tinguem la lucidesa necessària per ajudar-los.

 

Elena Massot

Presidenta de FemCAT

Article publicat a Nació Digital (29/05/2020).

Compartir

Similar Articles

Necessitem una...L’actual debat sobre l’ampliació de l’aeroport de Barcelona ens demostra la...
Comunicat, març 2021Estan a punt d’esgotar-se els llocs presencials a l’XI Fòrum FemCAT! L’aforament...
Comunicat, febrer 2021Els darrers dies hem viscut uns esdeveniments que lamentem profundament. FemCat defensa...
Memòria anual...Ja és disponible la memòria FemCAT 2020, amb un format nou i continguts multimèdia....
Comunicat, setembre 2020FemCAT manifesta la seva solidaritat amb el Molt Honorable President de la Generalitat de...