X Fòrum FemCAT: empresaris i experts del sector educatiu proposen compromisos per a combatre l’abandonament escolar

X Fòrum FemCAT: empresaris i experts del sector educatiu proposen compromisos per a combatre l’abandonament escolar

X FÒRUM – L’abandonament escolar prematur: una perspectiva des de l’empresa

EMPRESARIS I EXPERTS DEL SECTOR EDUCATIU PROPOSEN COMPROMISOS PER A COMBATRE L’ABANDONAMENT ESCOLAR

  • L’orientació educativa i professional de l’alumne haurien de començar com més aviat millor
  • Cal prestigiar la formació professional a través dels diferents agents implicats: professorat, empresariat i mitjans de comunicació

Barcelona, 7 de novembre de 2018.  “L’abandonament escolar prematur ens perjudica a tots. Roba oportunitats a les persones, fa que molt talent sigui invisible a les empreses i ens projecta en un futur que no volem. Entre tots hem de trobar com solucionar-ho”. Així ha obert el X Fòrum FemCAT el president de l’entitat, Pau Relat.

El Fòrum ha reunit més de 120 empresaris i experts del sector educatiu a l’Auditori Banc Sabadell de Barcelona, per analitzar i trobar solucions a l’abandonament escolar prematur (AEP) des d’una perspectiva empresarial.

A la primera taula de la jornada, l’economista Miquel Puig i la professora de Sociologia de la UAB Aina Tarabini han exposat els principals factors que expliquen l’AEP: factors “pull”, atribuïts al mercat de treball i factors “push”, originats al sistema educatiu. Complementaris en les seves posicions de fons, han coincidit a qualificar de “greu” la situació de l’abandonament escolar prematur a Catalunya però a la vegada s’han mostrat “optimistes” de cara el futur, amb alguns canvis que ja s’estan produint.

Segons Puig, “el problema és el que passa fora de l’escola”, ha indicat. “Quan l’empresari està disposat a contractar joves sense l’ESO o només amb l’ESO, un percentatge important d’alumnes abandona l’escolarització”, ha sentenciat Puig, que ha descartat que hi hagi relació entre la taxa d’atur i l’elevada taxa d’abandonament escolar.

Entre les dades negatives, Puig ha alertat que Catalunya és la regió europea número 27 de 300 en fracàs escolar i que entre els joves ocupats que actualment tenen entre 30 i 34 anys el 30% tenen com a màxim l’ESO. “Això vol dir que el nostre mercat laboral no està millorant”. Entre els aspectes positius, Puig ha destacat que el salari mínim pujarà fins els 900 euros, “cosa que farà que no es contracti gent que no sigui productiva”. També ha valorat amb optimisme que s’estiguin endurint les condicions titulars per a determinades feines, com per exemple ser mosso d’esquadra. “No es pot enviar el missatge que es pot accedir a una feina atractiva sense estudiar”, ha afirmat.

Per la seva banda, Tarabini ha subratllat que , “en molts casos, el sistema escolar està empenyent els nostres joves a deixar-ho”: “Quines possibilitats tenen els alumnes d’experimentar la seva competència en diferents àrees de coneixement? Fins a quin punt els diferents tipus de coneixements i habilitats estan representats, valorats i legitimats dins l’àmbit escolar? Quina relació tenen els centres educatius amb el context social i laboral immediat? Si no saps en què ets bo, què se’t dóna bé, com pots triar?”.

Tot i el diagnòstic desigual, Tarabini ha esmentat “el gran avenç” de la històrica Formació Professional, actualment Cicles Formatius, “molt més” que la progressió del Batxillerat. Tarabini ha demanat fugir de “les falses dicotomies” entre professions brutes i netes o fàcils i difícils, que no fan més que perjudicar l’alumne. La professora de la UAB ha conclòs que “sense l’educació post obligatòria, no hi ha futur” i que això ha d’animar a que cadascú trobi la seva vocació i es formi a consciència, sigui a través del Batxillerat o els Cicles Formatius, i si és el cas, la universitat.

En una segona taula, Francisco Luna, coordinador del Equipo de Didáctica del Instituto Vasco de Evaluación e Investigación no universitaria (ISEI-IVEI), i Joana Ferrer Miquel, cap de Servei d’Orientació i Serveis Educatius del Departament d’Ensenyament de la Generalitat, han exposat els casos basc i català des d’un punt de vista de la política pública.

Luna ha citat cinc variables per entendre la baixa taxa d’abandonament escolar a Euskadi –al voltant del 7%-, més enllà de la conjuntura econòmica: les característiques socioeconòmiques i el mercat laboral; l’esforç per mantenir tot l’alumnat en el sistema; el manteniment d’una política consensuada i continuista a favor d’una escola inclusiva; l’ajust entre exigència acadèmica i formació; i la potència i el prestigi de la FP basca. “L’èxit escolar és la major garantia que els alumnes no abandonin l’escola”, ha incidit Luna, que ho ha lligat amb el baix percentatge de l’absentisme escolar (1,5%).

Ferrer ha defensat que a Catalunya “s’estan movent les coses” amb un doble objectiu pedagògic de país: la formació competencial de l’alumnat i la mirada orientadora de l’escola, en qualitat i en equitat. “Venim d’una concepció transmissora de l’educació i estem passant a situar l’alumne al centre de l’aprenentatge”, ha afirmat, cridant a aprofitar les oportunitats que s’obren per a l’èxit educatiu.

Ha tancat el X Fòrum FemCAT una taula rodona sobre l’abandonament escolar i el mercat de treball, amb la participació de Lali Morera, consellera delegada d’Unió Integral Alimentària, David Anton, soci i director de Bridge4Mobility, i Tatiana Soler, cap d’estudis de formació professional a l’Institut Joan Brossa.

Incidint en la importància de l’orientació, Soler ha destacat: “Si busquem que l’alumne no abandoni, no li ensenyem només el seu dia a dia com a treballador, mostrem-li tot el potencial de la seva trajectòria a l’empresa”.

Segons la seva experiència portant alumnes catalans a cursar FP Dual alemanya, Anton ha coincidit en la importància d’invertir temps en descobrir què li agrada fer al jove, i ajudar-lo a entendre què implica fer la feina que tria. Pel que fa a la FP Dual a Catalunya, destaca el seu èxit malgrat la seva joventut, si bé emfasitza la importància de “disposar d’un contracte d’aprenent regulat i una retribució apropiada”.

Per la seva banda, Molera ha compartit diverses experiències d’aprenentatge amb la participació de la seva empresa en la FP Dual, concloent que, perquè funcioni, “empresa, centre educatiu, família i alumne han d’anar alineats. La comunicació entre tutors de centre i d’empresa és clau”.

Preguntats sobre com prestigiar la FP, els ponents han proposat: més implicació del professorat en l’orientació i de l’empresa en divulgar expectatives professionals i salarials, ajudar a reflexionar a l’alumne, fer simulacions de projectes reals d’empresa, i la complicitat de mitjans de comunicació.

Compartir

Similar Articles

Necessitem una...L’actual debat sobre l’ampliació de l’aeroport de Barcelona ens demostra la...
Comunicat, març 2021Estan a punt d’esgotar-se els llocs presencials a l’XI Fòrum FemCAT! L’aforament...
Comunicat, febrer 2021Els darrers dies hem viscut uns esdeveniments que lamentem profundament. FemCat defensa...
Memòria anual...Ja és disponible la memòria FemCAT 2020, amb un format nou i continguts multimèdia....
Comunicat, setembre 2020FemCAT manifesta la seva solidaritat amb el Molt Honorable President de la Generalitat de...